3.2. Petjada ecològica

Es coneix com a petjada ecològica la superfície, ecpressada en hectàrees, necessària per:

• seguir produïnt els aliments i béns que utilitzem
• absorbir els residus que generem
• generar l'energia que consumim
• i proveir d'espai pels habitatges i les infraestructures de comunicació.

Es pot dir que aquesta dada reflecteix la suma de tots els recursos distribuïts arreu del planeta que una persona consumeix. Aquesta extensió estimada es veu condicionada per l'estil i condició de vida de l'individu. Tot i així, estadísticament ens corresponen prop d'1,7 ha per persona,però aquesta mitjana no està repartida d'aquesta manera en la realitat, sinó que hi ha qui causa una petjada molt més gran que d'altres, fet que dóna el resultat següent: la mitja de la petjada ecològica causada per persona és de 2,2 ha. Aquest valor supera el que ens "pertoca", però no només això, sinó que en aquesta dada s'hi inclouen persones l'impacte de les quals és molt menor a aquesta mitjana i, per tant, reafirma el fet que hi ha d'altres que causen un impacte molt major. Aquest desequilibri és, doncs, una mostra més de la frivolitat i insensatesa humana.

La terra ens proporciona a tots el que necessitem per viure i per prosperar. Llavors què es requereix perquè la humanitat visqui dins dels mitjans del planeta-únic?

Els individus i les institucions arreu del món han de començar a reconèixer els límits ecològics. Hem de començar a fer que els límits ecològics siguin centrals en la nostra presa de decisions ia utilitzar l'enginy humana per trobar noves maneres de viure dins dels límits de la terra.

Això significa una inversió en tecnologia i infraestructura que permetran que funcionem en un món limitat en recursos. Significa prendre mesures individuals, i crear la demanda pública perquè participin els negocis i els polítics.

Petjada ecològica expressada amb l'equivalència a la superfície d'un planeta

Utilitzar eines com la petjada ecològica per manejar els nostres béns ecològics és essencial per a la supervivència i èxit de la humanitat. Conèixer quanta natura tenim, quanta utilitzem, i qui l'utilitza és el primer pas, i permetrà vigilar el nostre progrés mentre treballem cap a la nostra meta de viure en un planeta sostenible.

Per ajudar-te a prendre consciència del teu impacte en el planeta et recomanem accedir al següent enllaç i fer el test que hi apareix. Et proporcionarà, al final, mètodes per millorar les teves accions:

Medeix la teva petjada ecològica

Desforestació

La desforestació és la destrucció a gran escala dels boscos per l'acció humana. Milions d'hectàrees es degraden o destrueixen anualment. Aquestes són talades o cremades, aproximadament l'equivalent a unes 17 milions d'hectàrees l'any - l'equivalent a una superfície que supera la d'Anglaterra, Gal·les i Irlanda del Nord juntes. Estem perdent els  boscos tropicals més frondosos.

Fa 8.000 anys havien una 6.000 milions d'hectàrees. Des de llavors s'ha destruït més de la meitat de la coberta forestal de la Terra. De la 3.000 milions d'hectàrees que queden en l'actualitat només el 40% són boscos primaris prou grans per albergar la flora i la fauna originals sense suportar el perill de la pèrdua de la biodiversitat. Tres països -Rússia, Canadà i el Brasil alberguen el 70% de la superfície d'aquest tipus de boscos.

La desforestació no és el mateix que la degradació forestal, que consisteix en una reducció de la qualitat del bosc. Tots dos processos estan vinculats i provoquen diversos problemes. Poden produir l'erosió del sòl i la desestabilització de les capes freàtiques, el que al seu torn afavoreix les inundacions o sequeres. Redueixen la biodiversitat, el que resulta sobretot significatiu en els boscos tropicals, que alberguen bona part de la biodiversitat del món.

Els boscos tenen un paper clau en l'emmagatzematge del carboni, ja que són els pulmons de la Terra. Quan es destrueixen, l'excés de diòxid de carboni a l'atmosfera contribueix a l'escalfament global de la Terra, i això comporta multitud d'efectes secundaris problemàtics.

Diverses poden ser les causes de la destrucció de boscos primaris. Entre elles es troben l'explotació forestal industrial, la mineria, la transformació dels boscos en terrenys agrícoles, els incendis, les inundacions, la urbanització i la construcció d'infraestructures.

Contaminació i residus tòxics

La contaminació i els residus tòxics són un aspecte més del mal entès "progrés". L'ésser humà no s'adona de la magnitud del problema. Conviu diàriament amb milers de substàncies químiques que arriben a ell a través de l'aigua, aire, terra i els productes que consumeix. Actualment, hi ha entre 80.000 i 120.000 compostos químics sintètics en producció i s'alliberen al mercat una mitjana de 3 nous químics sintètics per dia. Hi ha molt poca informació sobre molts d'aquests compostos i el seu impacte en l'ambient i la salut de les persones.

Els rius i els oceans de la Terra es troben en un procés molt greu de deteriorament. Els vasts recursos dels oceans són amenaçats per la contaminació, la depredació causada per la sobreexplotació de recursos dels mars, l'augment de la pressió de l'activitat econòmica sobre les àrees costaneres (en particular pel creixement explosiu de les ciutats), l'increment del turisme, la industrialització i l'expansió de la piscicultura. L'abocador final per a una gran part de les nostres deixalles és l'oceà. A ell van a parar gran part dels abocaments urbans i industrials. No només rep les aigües residuals sinó que, en moltes ocasions, s'usa per llançar les escombraries o, fins i tot, els residus radioactius.

L'atmosfera també s'hi veu afectada, l'ésser humà allibera en l'aire productes químics que ell mateix fabrica i que s'infiltren gradualment en totes les zones de l'atmosfera, compresa l'estratosfera.

Es donen dos fenòmens conjunts, d'una banda l'aprimament de la capa d'ozó que envolta la Terra; per altra banda, la perforació de la capa en algunes zones en algunes èpoques de l'any. Aquest últim fenomen és el que es coneix com a "forat d'ozó".

El tenir una capa d'ozó debilitada implica una major incidència de raigs ultraviolats en el nostre ambient. Entre altres efectes, la radiació causa en l'ésser humà un increment dels casos de càncer de pell, deprimeix el sistema immunològic i multiplica els problemes oculars. Els efectes ambientals, socials, econòmics i ecològics esperats per aquest augment en la radiació són majorment negatius.

Forat de la capa d'ozó al llarg dels anys, amb el conseqüent escalfament global.

Per altra banda també es podria parlar de contaminació visual, acústica i lumínica i d'altres tipus de contaminació, però aquestes són resultat d'àmbits contaminants més grans.